La parada de Marta Avui és dia de festa al mercat de la plaça. Marta ha d’obrir la parada ben aviat. A casa, la seva família espera el sopar. Marta vol tornar abans de nit. Marta té pa, col, menjar i aigua. També té pomes i tres pots. La gent arriba i la gent parla. Marta sap què vol cada persona. «Bon dia, Marta», diu Joan. «Bon dia, Joan. El teu pa i dues pomes?» «Sí. I també un pot.» «Un pot de què?» «Del mateix de sempre.» Marta fa el compte. Joan deixa els diners. Marta li dóna el pa, les pomes i el pot. «Gràcies, Marta.» «Gràcies a tu. Fins després.» Joan se’n va. Anna arriba amb una bossa a la mà. «Bon dia, Marta. Tens col?» «Sí. Vols una col gran?» «No. Avui vull una col petita.» «També vols pa?» «Sí. Dos pans, com sempre.» «I una poma?» «Una poma per a la nena.» Marta busca la col petita. Fa el compte i mira Anna. «Són sis diners.» Anna busca els diners a la bossa. No els troba. «Marta, espera. Tinc els diners aquí.» «No passa res. Busca amb calma.» Anna troba els diners. Marta li dóna el pa, la col i la poma. «Perdona, Marta.» «No passa res, Anna.» Pere arriba molt a poc a poc. Pere és gran. Sempre compra la mateixa cosa. «Bon dia, Pere. El teu pa?» «Sí, Marta. Un pa i res més.» «Avui no vols la col?» «Avui no. Avui tinc sopar a casa.» «I el pa és per al sopar?» «Sí. El pa és per al sopar.» Pere deixa quatre diners. Marta li dóna el pa. «Pere, són tres diners.» «Ah. Ho sento.» Pere agafa un diner de la mà. Marta li dóna les gràcies. La gent entra i surt del mercat. Marta parla amb tothom. Marta sap els noms i sap el menjar de cada persona. Laia arriba amb el seu pare, Joan. Laia mira les pomes. «Marta, vull una poma.» «La vols vermella o verda?» «Vermella.» «Una poma vermella, com sempre.» «Sí. I vull pa també.» Joan mira Marta. «Avui no hem dit pa.» «Però avui Laia vol pa.» «Això és veritat», diu Joan. Marta dóna una poma a Laia. Després dóna pa a Joan. «Quants diners?» «Dos diners.» Joan deixa els diners. Laia agafa la poma. «Gràcies, Marta.» «De res, Laia.» Ja és tard. Marta mira la casa, al final del carrer. Vol anar-se’n. Encara hi ha una dona davant de la parada. «Bon dia», diu la dona. «Bon dia. Què vols?» «Vull el que compra la meva germana.» «Què compra la teva germana?» «No ho sé. Ella sempre ve aquí.» Marta pensa un moment. «La teva germana compra dos pans, una col i una poma.» «Sí. També compra un pot.» «El pot és del mateix de sempre?» «Sí.» Marta busca el pa, la col, la poma i el pot. La dona deixa els diners. «Marta, com saps què compra?» «La teva germana ve cada dia.» La dona mira la bossa. «També vol una cosa més.» «Quina cosa?» «No ho recordo.» Marta mira la dona. Després mira la plaça. «Vol una mica de temps per parlar.» La dona no diu res. Agafa la bossa i se’n va. Marta tanca la parada. Agafa el seu pa i torna a casa.