El mercat A Barcelona, la dona té una cuina petita. Fa tres setmanes que ha vingut a la ciutat. Sap molt poques paraules. Aquesta nit la veïna ve a menjar. El lloc tanca aviat. La dona entra i mira les coses. Busca pa per al sopar. Té diners dins la mà. El pa és davant seu. Vol aquell pa, però no sap el nom. El venedor és un home jove. La dona apunta i diu: «Això, si us plau.» El venedor li dóna una col. «Això?» «No», diu la dona. «No, això no.» Ella torna a apuntar. «Això, si us plau.» El venedor li dóna una ampolla d’aigua. «Això?» La dona mira l’aigua i diu: «No. No, això no.» El venedor riu una mica. «Bé. No passa res.» La dona apunta una altra vegada. Ara apunta més lluny. Apunta una caixa gran. «Això, si us plau.» El venedor agafa la caixa. Mira la dona. Mira la caixa. «Això també?» «Sí», diu la dona. Després mira la caixa i diu: «No.» El venedor deixa la caixa. Mira la dona i mira les coses. La dona mira els diners. Mira la porta. El temps passa. El lloc tanca aviat. «Un moment», diu el venedor. «Mira.» El venedor agafa el que ella vol. Ho posa davant seu. Ho toca amb una mà. Diu a poc a poc: «Pa.» La dona mira la seva boca. «Pau?» «Sí, gairebé», diu el venedor. «Pa.» La dona mira el que té davant. Ara diu: «Pa.» «Sí», diu el venedor. «Pa.» La dona dóna els diners. El venedor posa pa dins la bossa. Després posa un altre pa dins la bossa. La dona el mira. «Dos?» diu ella. «Sí. Dos», diu el venedor. «Un per avui. Un per demà.» La dona compta els diners. «Quant?» El venedor diu el preu. La dona dóna els diners. El venedor compta els diners i en torna una mica. «Gràcies», diu la dona. «De res», diu el venedor. «I ara ja saps dir-ho.» La dona no entén totes les paraules. Entén la veu. Entén la bossa. Entén dos. Agafa la bossa i surt del lloc. A fora és nit. La dona camina cap a casa. Mira la bossa. Dins hi ha pa. Ella diu una vegada: «Pa.» Puja els graons. Té la clau a la mà. Obre la porta i mira la taula petita. A la porta, diu: «Pa.» La veïna és al capdamunt dels graons.