Dos gots de te Cada dia, Laia va a la casa de la dona. Hi va al matí, abans de la feina. Avui també hi va. Però avui no va sola. Laia va amb Berta. Berta és amiga seva. És el primer dia que Berta hi va. La dona veu Laia i diu: «Hola, Laia.» «Hola», diu Laia. «Avui som dues.» La dona mira Berta. «Qui és?» «És Berta. És amiga meva.» «Hola, Berta», diu la dona. «Hola», diu Berta. Laia mira el lloc de sempre. És prop de la porta. Hi ha un lloc per a Laia i un altre per a Berta. «El mateix?», diu la dona. «Sí. Un te», diu Laia. La dona mira Berta. «I tu?» «També un te», diu Berta. La dona va al seu lloc. Fa dos gots de te. Després torna amb els dos gots. Deixa un got davant de Laia. Deixa l’altre davant de Berta. Laia mira el got de Berta. Després mira Berta. «És el mateix te», diu Laia. «Ja ho sé», diu Berta. «Cada dia prenc aquest te.» «Cada dia?» «Cada dia. A aquesta hora.» Berta mira el got. «I és bo?» «Sí. És bo.» Berta pren el te. Laia també pren el seu te. La dona torna al seu lloc. Mira les dues dones, però no diu res. «Tu vens aquí cada dia?», diu Berta. «Sí. Cada dia.» «I sempre prens te?» «Sempre te.» «No prens res més?» «No. Només te.» Berta mira Laia. «I avui jo vinc amb tu.» «Sí. Avui vens amb mi.» «Demà també puc venir?» Laia mira el seu got. Encara hi ha te. «Sí. Si vols, pots venir.» Berta pren més te. «Vull venir.» La dona passa prop d’elles. «Va bé el te?» «Va bé», diu Laia. «Va bé», diu Berta. La dona mira els dos gots. «Un altre?» «No», diu Laia. Berta mira Laia. «Jo sí que en vull un altre.» Laia mira Berta. «Ja has acabat el primer?» Berta mira el seu got. Encara hi ha te. «No», diu Berta. «Però en vull un altre.» La dona agafa el got de Berta. «Ara?» «Ara», diu Berta. Laia mira la dona. «Per mi, no.» La dona va al seu lloc. Berta mira Laia. «Tu sempre dius que no», diu Berta. «Només vull un te.» «Ja ho sé.» «Un te cada dia.» «I avui dos», diu Berta. La dona torna amb un altre got. El deixa davant de Berta. Berta pren el te nou. Laia treu diners i els deixa al lloc. La dona mira els diners. «Són per dos gots», diu Laia. «Sí», diu la dona. «I per l’altre got.» «Ja ho sé», diu la dona. Berta mira Laia. «Demà torno.» «Demà tornem», diu Laia. Berta deixa el got buit. Laia encara té te. La dona agafa els dos gots. Laia s’aixeca. Berta s’aixeca amb ella. Laia mira el lloc de sempre. Ara hi ha dos llocs junts. «Demà aquí?», diu Berta. «Demà aquí», diu Laia. Laia obre la porta. Berta surt amb ella.