El primer torn En Pau és al Cinema Estel. Avui comença la seva primera feina. Porta un vestit negre massa gran. Davant seu hi ha diners i paper. La Clara, la cap, mira el rellotge. Coneix totes les pel·lícules del cinema. També recorda totes les paraules. —Pau, què dius quan entra algú? —Hola, què vol veure? —Bé. I després, què fas? —Agafo els diners i dono el paper. —Molt bé. No donis els diners. —Això ja ho sé. —Ahir, un noi també ho sabia. —Què va passar? —Va donar vint euros i un paper. Pau mira els diners una altra vegada. —On és aquest noi ara? —Treballa amb el menjar. —Això sembla millor. —Espera fins que vegis el menjar. La porta s’obre i entra la Júlia. Va a classe amb en Pau. Ella encara no sap res de la feina. —Hola, Pau. Què fas aquí? —Estic treballant. És el meu primer dia. —Ja ho veig. El vestit és teu? —No del tot. La Clara parla sense mirar-los. —Aquesta paraula surt en una pel·lícula. —Quina paraula? —pregunta la Júlia. —“No del tot”. Minut quaranta-dos. —Recordes el minut? —diu en Pau. —Recordo la pel·lícula. Ara treballa. Pau posa les mans sobre la taula. —Hola, què vols veure? —No ho sé —diu la Júlia. —Tenim amor, guerra i un gos. —El gos mor? La Clara respon molt ràpid. —No. Troba una casa i menja carn. —Doncs vull veure el gos. —Són deu euros —diu en Pau. La Júlia li dóna vint euros. Pau li dóna un paper. Després tanca la mà sobre els diners. —Pau —diu la Clara. —Sí? —Què falta? —Res. —Pau. —Ah, sí. Deu euros. La Júlia espera davant la taula. —Potser aquell noi era tu —diu ella. —Era un altre noi. —Ara ja són dos nois —diu la Clara. Pau dóna deu euros a la Júlia. Ella guarda els diners i el paper. —Entro sola —diu la Júlia. —La pel·lícula comença en cinc minuts. —Ja ho sé. Però entro sola. Pau mira la porta i després la Clara. —Puc anar amb ella? —Estàs treballant —diu la Clara. —Només fins a la porta. —Això també surt en una pel·lícula. —Clara, sisplau. —El noi arriba tard a la feina. —Com acaba? —Perd la feina i troba amor. La Júlia deixa anar una mica de riure. —No vull que perdis la feina. —Jo tampoc —diu en Pau. —Demà també fan la del gos. —Demà treballo a les sis. —Doncs vindré a les sis. La Clara posa un altre paper davant seu. —Pau, ara entra un home. Un home espera a l’altra banda. Pau torna a posar bé el vestit. —Hola, què vol veure? —La de guerra —diu l’home. —Són deu euros. L’home li dóna vint euros. Pau dóna el paper i deu euros. —Perfecte —diu la Clara. La Júlia camina cap a la porta. —Demà, a les sis —diu ella. Pau agafa el següent paper. —Demà, a les sis —respon ell.